El municipi de Porqueres està integrat per set pobles
Mata i les Pedreres al sud i Miànigues més cap a ponent que és on es concentra la major part de la població. Pujant cap a la serra de Sant Patllari es troba Pujarnol. A l’oest, Porqueres. Sobre l’estany, a la part nord, hi ha Usall, i envoltat per la frondosa verdor de la serra del Ginestar, trobem el poble de Merlant.
-
Mata
El poble de Mata es troba al sud de la ciutat de Banyoles. El mot significa planta de tronc curt que treu branques a prop de terra. Així doncs, podem deduir que antigament en aquest paratge hi devia haver-hi un bosc.
Aviat es va poblar, i l’església de Mata ja data del segle XII. Formada per una sola nau de travertí tallat i acabada amb punta d’ametlla. Està dedicada a Sant Andreu Apòstol. Cal remarcar el campanar, despadanya cobert amb una teulada d’ampla volada. En aquest campanar hi podem trobar dues campanes que es van col·locar el 1952. La més petita s’anomena Maria Fàtima i la més gran Maria Dolors-Miquela.
El Pla de Mata ocupa una superfície d’uns 5 km2, i el trobem situat entre uns 150 i 110 m d’altitud, o sigui entre uns 20 i uns 60 m per sota el nivell de l’estany de Banyoles.
En l’actualitat, Mata concentra bona part del nucli urbà de Porqueres. Un els aspectes més destacables són les explotacions travertíniques que han tingut lloc a la zona al llarg del temps, i de les quals n’han sorgit troballes com la del 1908 de la coneguda mandíbula de Banyoles, corresponent a un homínid.
La Festa Major de Mata (Les Gales de Mata) és el 4t cap de setmana d’agost.
-
Les Pedreres
Situat al sud-est del municipi, entre Miànigues i Mata, les Pedreres és el poble més jove de Porqueres.
Com a element arquitectònic destacable trobaríem la seva església de Sant Joan de les Pedreres, edificada l’any 1975-1977, coincidint amb l’època en que el barri sobre el qual estava situada s’anava formant.
La seva construcció és molt senzilla, sense cap element arquitectònic important. Una creu de ferro dóna identitat a l’edifici com a església. L’interior, amb la seva senzillesa, aconsegueix una calidesa produïda en part, per la pedra de Porqueres com a element bàsic en la seva decoració.
La Festa Major de les Pedreres es celebra per Sant Joan, el 24 de juny.
-
Porqueres
Porqueres està situat a la riba occidental de l’estany de Banyoles, a 182m d’altitud.
La seva església parroquial de Santa Maria, és documentada del 906, quan estava sota la possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Posteriorment passà a formar part del monestir de Sant Esteve de Banyoles.
Porqueres patí les conseqüències de les guerres que s’esdevingueren a la darreria del segla XVIII i els començament del XIX. Pel març del 1795 – en plena Guerra Gran-, els francesos atacaren aquesta contrada i van acabar retirant-se a causa de la gran resistència trobada. En canvi, durant la Guerra del Francès foren molts els habitants de Porqueres que moriren en enfrontaments amb l’enemic.
-
Purjanol
Situat a l’origen de la vall del Matamors, entre les serres de Sant Patllari i Biert, conserva en bon estat l’església dedicada a Sant Cebrià, que durant anys formà part del Comtat de Besalú i l’arxiprestat de Banyoles, i una ermita molt antiga dedicada a Sant Patllari.
Com a elements arquitectònics que també caldria esmentar, trobaríem la capella de Sant Bartolomeu de Matamala, d’origen romànic, on podem trobar encara avui, una imatge d’alabastre policromat de Sant Bartolomeu.
Pujarnol compta també amb un castell situat davant l’església parroquial, que conserva encara una torre del segle XIII, una barana de fusta al pati interior i una ampla escala de pedra.
Destaquen també el gran nombre de masos, alguns ja desapareguts, com Mas Malagelada, Mas Coll, Mas d’Esperapans, Can Nierga, Can Sutirà, Can Comas, Can Puig,….
El terreny en aquest veïnat era de secà i de mitjana qualitat, s’hi feia blat i llegums, es criaven xais i el bosc d’alzines i roure i tenia força importància.
-
Merlant
L’antic camí que provenia de la vall de Campmajor, passat el coll de Guixeres rebia la benvinguda de l’església de Merlant, amagadeta a poques passes del camí, mig colgada pel bosc. L’actual edifici romànic, escortat per vellíssims xiprers, presideix un país escabrós, perdut, i cada dia més salvatge per allò del desdoblament.
La serra de Merlant es troba a l’extrem nord-oest del municipi de Porqueres.
L’església de Merlant és d’una sola nau amb volta de punt i d’ametlla i està dedicada a Sant Quirze i Santa Julita. D’origen romànic té forma de copa. La portalada és de dovella i protegida per una cornisa semicircular. Originàriament el campanar era d’espadanya; més tard es construí un cos sobre la volta que li donà l’estructura actual.
Sortint de l’església trobem el pedró des d’on es beneïa el terme i es demanava la protecció divina sobre les collites.
Uns dels masos més importants dins el terme de Merlant és el Mas Gallifa, Ca l’Estrada i Can Soler.
-
Usall
El Pla d’Usall està considerat un dels espais més bonics del municipi, destaca pel seu encant paisatgístic. Antigament formava part de l’antiga filial de Banyoles i del comtat de Besalú. Es troba situat a l’altiplà d’Espolla, al nord-est del municipi. El que més destaca en aquest veïnat són les masies i els camps que les envolten. A Usall el terreny era de mitjana qualitat i s’hi feia blat, oli i llegums i s’hi criava bestiar de treball.
Cal esmentar l’església de Sant Cristòfol d’Usall, situada enmig d’un petit conjunt arquitectònic que ha estat restaurat amb molt d’encert. Destaca el tallat dels carreus de travertí i el timpà de la portalada, present també en altres esglésies de la comarca. També destaquen la Casa Traver i el Castell d’Ordis.
Un dels elements arquitectònics més destacables seria l’església parroquial de Sant Cristòfol d’Usall, saquejada el 1653 per tropes franceses. És d’estil romànic, amb una sola nau i campanar d’espadanya del segle XI. S’hi conserva una imatge d’un gran valor artístic.
Usall celebra la Festa Major el 25 de Juliol.
-
Miànigues
El municipi de Porqueres no es constitueix com a una unitat geogràfica natural, però Miànigues amb les seves serres, turons i paisatges suaus, és diferent a la resta de pobles que formen la Porqueres actual. Miànigues compta amb un clima temperat i amb paratges de gran bellesa.
Situat al sud de l’estany de Banyoles, entre les carreteres locals de Pujarnol i Camós es troba a 220 metre sobre el nivell del mar.
Els seus límits són, al nord amb la carretera de Camós, al sud la carretera de Pujarnol, a l’est el camí antic de Girona a Olot, i a l’oest la Perpinyana. Una part important del poble es concentra al voltant de l’església parroquial, però la majoria de cases pairals estan repartides pel terme.
La seva església parroquial està dedicada a Sant Romà i va ser cedida el 957 al monestir de Banyoles pel bisbe de Girona. Té per sufragània l’antiga parròquia de Sant Pere de Guèmol de Banyoles. Miànigues apareix esmentat en els documents com a Millianicas (957), Milleanicae (1086) i Millanicae (1097).
Miànigues celebra la seva festa major el primer cap de setmana de setembre.