La prevenció per evitar l’entrada d’aquesta espècie exòtica invasora és una de les prioritats de gestió a l’espai natural protegit de l’Estany de Banyoles
En el marc del projecte europeu LIFE Potamo Fauna “Conservació de fauna fluvial d’interès europeu a la xarxa Natura 2000 de les conques dels rius Ter, Fluvià i Muga” s’ha creat una estació mòbil de desinfecció del musclo zebrat (Dreissena polymorpha) per embarcacions a l’Estany de Banyoles.
Característiques tècniques de l’estació
L’equip mòbil per a la desinfecció, que es presenta, està compost per un remolc de transport serigrafiat amb els logotips del projecte LIFE Potamo Fauna, promotors, cofinançadors i col·laboradors, un dipòsit de 1.000 litres de capacitat en polietilè d’alta densitat, un grup de pressió amb els seus respectius complements, 2 hidronetejadores d’aigua a pressió, un dipòsit extra de poliester, un generador d’electricitat, dues bombes d’aigua i material fungible (clor, guants de plàstic i de cuir, mascaretes d’un sol ús, rotllos de paper industrial, etc.).
La desinfecció de les embarcacions es realitza amb dues hidronetejadores a pressió que utilitzen aigua clorada a una dosi específicament estudiada per a resultar efectiva. L’operari de l’estació ha de ruixar les embarcacions, especialment aquelles zones on es pot emmagatzemar aigua o incrustar algun organisme viu. També està equipada amb un dipòsit per a submergir vestits de neoprè i altres estris utilitzats o necessaris per dur les activitats esportives.
L’estació de desinfecció està pensada per a poder funcionar de forma fixa a una de les entrades a les instal·lacions del Club Natació Banyoles, on s’ha adaptat una plataforma de formigó amb un desaigua cap a la xarxa d’aigües residuals, endollada a la xarxa elèctrica i utilitzant aigua de la xarxa potable. A la vegada també es uns estació mòbil, i es pot transportar a una altra zona on es realitzi una prova esportiva, i pot funcionar de forma autònoma agafant aigua directament del medi natural a través de dues bombes, i alimentada elèctricament a través d’un generador de gasolina. L’aigua residual que en resulta és aigua clorada que es pot abocar directament a la xarxa de clavegueram.
Els costos totals de la construcció i adequació de l’estació han estat de 37.500 euros, costos que inclouen les tasques tècniques de disseny i planificació (2.500 euros) i la pròpia construcció amb el corresponent equipament tècnic (35.000 euros), el que inclou la compra del remolc, la seva adequació, la compra de bombes i equips d’aigua a pressió, així com aspectes complementaris com la retolació o l’adequació del desaigua al Club Natació Banyoles.
L’impacte del musclo zebrat
L’expansió i colonització del musclo zebrat a noves masses d’aigua fluvials o lacustres és una realitat indiscutible a casa nostra. Els canvis i danys, tant ecològics com econòmics, que pot provocar aquesta espècie exòtica invasora poden arribar a ser enormes. L’Estany de Banyoles no està exempta d’aquesta amenaça i per aquest motiu s’han de posar en marxa accions importants de prevenció com és el cas de l’estació mòbil de desinfecció per evitar l’entrada d’aquesta espècie. Des de l’any 2012 l’Agència Catalana de l’Aigua realitza un control de les aigües de l’Estany dins la xarxa de seguiment de Catalunya per confirmar la presència o absència de musclo zebrat; fins a dia d’avui els resultats ens indiquen la No presència a la zona.
Una de les principals vies d’entrada i expansió d’aquesta espècie va lligada amb les activitats humanes com pot ser el transport de terres o d’aigües, el moviment de maquinària, els transvasaments d’aigua, la pesca esportiva i el moviment d’embarcacions entre diferents masses d’aigua. En qualsevol d’aquests casos, sense saber-ho, es poden transportar alguna larves microscòpiques d’aquesta espècie que, amb poc temps, pot arribar a colonitzar el nou medi. La celebració de competicions esportives a l’Estany de Banyoles, tant piragüisme, rem com triatló, amb presència de gran nombre d’embarcacions procedents d’altres masses d’aigua del país, comporta un risc elevat d’introducció que cal prendre molt seriosament. Actualment el musclo zebrat ja ha colonitzat el riu Ebre i el riu Llobregat on ocupa especialment embassaments. Per exemple, ja existeixen més d’una vintena d’estacions de desinfecció públiques i privades a la conca de l’Ebre.
El musclo zebrat és un bivalve de forma allargada i triangular amb bandes transversals fosques sovint amb forma de ziga-zaga. Pot créixer fins a 4 cm i una sola femella pot arribar a produir un milió de larves a l’any. Es subjecta al substrat mitjançant un bis similar al dels musclos marins formant colònies de milers d’individus. Viuen en aigües dolces, tolerant certa salinitat. És poc habitual en aigües corrents però pot ser molt abundant en embassaments i llacs.
Forma poblacions de milers d’exemplars que entapissen el fons provocant importants alteracions en la cadena tròfica desplaçant als bivalves autòctons. En fixar-se a les petxines d’altres mol·luscs, especialment les nàiades, provoca la seva asfixia impedint la seva respiració. La seva enorme activitat filtradora modifica la transparència de l’aigua i provoca creixements massius d’algues i altres plantes. També modifica la biodiversitat del ecosistemes que colonitza.
Els problemes socioeconòmics lligats a aquesta espècie poden arribar a ser molt importants causant danys a les infraestructures hidràuliques, de reg, taponant els circuits i canonades en centrals energètiques, captacions d’aigua, depuradores, etc. Pot provocar la contaminació de l’aigua degut a mortaldats massives de les poblacions. Les petxines buides als marges poden provocar ferides als banyistes. També pot provocar el recobriment dels cascs d’embarcacions (fouling) i de tot tipus de substrats durs o instal·lacions a dins de l’aigua (cablejat, boies, etc.). Un estudi de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre estima l’impacte econòmic (estudis, seguiment, actuacions de control, reparacions en instal·lacions hidràuliques i energètiques) en una despesa aproximada de 105 milions d’euros des del 2001 que es va detectar l’espècie a l’Ebre fins al 2025.
El projecte LIFE Potamo Fauna
El projecte LIFE Potamo Fauna (2014-2017) permet conservar espècies amenaçades com la nàiade allargada (Unio elongatulus), la tortuga d’estany (Emys orbicularis) o el cranc de riu de potes blanques (Austropotamobius pallipes). Durant quatre anys s’actua en 11 espais xarxa Natura 2000 de les comarques de Girona.
Aquest projecte és executat i coordinat pel Consorci de l’Estany conjuntament amb el Consorci del Ter, el Departament de Territori i Sostenibilitat, Forestal Catalana, els Amics de la Tortuga de l’Albera i la Universitat del País Basc. També hi participen financerament la Diputació de Girona, l’Ajuntament de Banyoles, l’Ajuntament de Porqueres, el Consorci Esportiu de l’Estany de Banyoles i Aigües de Banyoles.