L’església és una joia del romànic del segle XII que ha arribat fins als nostres dies amb poques modificacions. Va ser declarada Monument Nacional el 3 de juny de 1931.
És d’una sola nau, amb volta de canó i absis semicircular. La nau se separa del presbiteri amb un arc triomfal, arc toral que es recolza damunt dues grans columnes amb capitells molt ben esculpits amb motius religiosos que tallen bruscament l’austeritat interior. L’absis té tres absidioles semicirculars i també hi ha dues capelles laterals.
L’església de Santa Maria està situada sobre un turonet lleugerament elevat, a la banda est de l’estany, una zona estratègicament escollida pels primers pobladors per evitar les inundacions.
Des de l’any 906 que ja consta documentalment; l’actual església va ser consagrada el 5 d’abril de 1182 pel bisbe de Girona, Ramon Guisall (o Orusall), a la qual va donar els delmes i primícies dels fidels, un cementiri de 30 passes i la va delimitar. Temple i cementiri quedaren sota la protecció de la “Pau i la Treva de Déu”. La sagrera la formava el circuit de 30 passes al voltant dels edificis on s’estava salvaguardat de tota violència. Els anys 1957-1960 van efectuar-se les últimes reformes, amb les quals es va substituir l’antic campanar quadrat per l’actual i es va restaurar la primitiva volta.
A diferència de moltes esglésies romàniques, Santa Maria de Porqueres té la virtut de cridar-nos l’atenció tant vista des de la portalada principal com des de la banda nord-est, venint pel costat de l’estany, on llueix l’absis amb els grossos i ben tallats carreus. Encara que exteriorment no es veuen, l’absis té absidioles encaixades en les seves gruixudes parets, que podrem observar des de l’interior de l’església. Els dos llorers i els lledoners conformen un espai ple de naturalitat. L’esvelt campanar d’espadanya sembla com si quedés emmarcat per l’espessor de fons dels boscos de sobre l’estany.
