Les aigües subterrànies que alimenten aquest estany formen part del mateix sistema lacustre de Banyoles, i aquesta intermitència és deguda a la major altitud, 50 m, respecte a l’Estany de Banyoles.
Segons l’època de l’any podem trobar-lo ple o buit.
Té unes dimensions de 360 m de llargada per 145 m d’amplada.
L’estany d’Espolla età alimentat per un conjunt de surgències intermitents que es comporten com un sobreeixidor, d’un sistema càrstic de circulació d’aigües subterrànies. La platja s’omple en els períodes més plujosos, generalment a la tardor i la primavera. L’estanyol desborda les aigües cap al Fluvià i supera un desnivell de més de 80 m.
En el fons de la platja afloren dipòsits travertínics amb una potència t’entra 4 i 6 m. Aquests es troben recoberts d’una manera discontínua per un sól rogenc del tipus terra rossa, típics dels indrets calcaris.
S’hi coneixen un total de 110 espècies d’animals aquàtics, però la que és realment coneguda és el Triops cancriformes, un crustaci primitiu ja existent en el triàsic, es a dir fa uns 200 milions d’anys. Actualment és una espècie protegida a Catalunya.
La titularitat d’aquest espai és compartida entre Fontcoberta i Porqueres perquè el límit entre els dos municipis se situa, justament, al mig de l’estany.
Com arribar-hi: prenem la carretera GI-524 en direcció a Crespià i, passat el poble de Melianta, a mà esquerra, trobem l’estany intermitent d’Espolla.