El paratge de les Estunes és un espai de gran valor natural i així ho revela la seva declaració com a geòtop, espai d’interès geològic, i la inclusió en el PEIM.
És un dels racons més particulars del municipi de Porqueres: les baumes i les esquerdes de travertí; els roures i les alzines esponeroses; la bella llegenda de les Goges, el silenci tallant i l’ombra fresca, les heures enfiladisses i els cants discrets dels ocells conviden a una passejada tranquil·la i plena de la pau del lloc.
Les goges, aloges o dones d’aigua, segons les llegendes, el tenien com a lloc de la seva preferència i hi feien gresca o bé hi filaven tota la nit.
Diuen que en nits serenes algú encara sent els seus cants i, de lluny, es pot veure la resplendor de les seves festes.
Palaus de fades / boscos amb petja humana
És un bosc amb petja humana. Un verdader bosc encantat: la natura hi ha posat els elements i les formes, l’imaginari popular l’ha fet seu amb llegendes i altres referències a un passat d’oficis i formes de vida molt properes a la natura. El bosc de les Tunes, que amb els anys i l’ús de la paraula va derivar a Estunes, forma part del municipi de Porqueres, a tocar de Banyoles. És un dels paratges més singulars de l’Estany.
Documents del segle XIII ja en parlen. La vegetació, centenària, ha crescut sobre dipòsits de travertins, aquestes roques valorades per escultors i artesans de la pedra. Roques que, en aquest lloc estrany i com a efecte de terratrèmols prehistòrics, s’han obert en escletxes immenses que formen coves i passadissos (alguns són galeries de 30 metres de llarg) que conviden a entrar-hi. Compte amb els ratpenats, no els agrada que els molestin. La vegetació és espessa i els arbres, alzines i roures de fins a 20 metres d’altura, dibuixen una formes realment suggeridores. Per a la gent de la zona, que hi passeja des de sempre, no hi ha cap dubte: les Estunes són el palau de les fades.
A les Estunes sabreu com eren els boscos del país abans de ser desforestats per fer carbó i per guanyar terres de conreu. Tot i mantenir-se com fa segles, és un bosc viscut que ha registrat la petja humana, un espai social que ha deixat un nom per a cada arbre en funció de les activitats que s’hi feien. I així, les alzines de la Premsa són al costat d’unes obertures rocoses on encaixaven la premsa del raïm i les olives. Al roure del Reposador, hi descansaven en jornades de camp caloroses i dures. Al roure del Llenyer, hi apilaven les branques d’esporgar les oliveres. A la bauma del Paller, hi guardaven les bales de palla. I a la del Pobre del Flabiol, durant anys hi va viure un sense sostre. Seguiu qualsevol dels dos itineraris del bosc de les Estunes, estigueu atents a les indicacions i als personatges fantàstics que encara hi habiten… o així ho assegura l’imaginari de la zona.
Dolces i malvades
Verdaguer, en el seu poema Canigó, anomena goges a les dones d’aigua o nimfes. A Banyoles també reben aquest nom. De llargues cabelleres, són éssers eteris que viuen als palaus rocosos de les Estunes. Millor no apropar-s’hi: la seva bellesa pot resultar fatal.
Com anar-hi: De Girona a Banyoles per la C-66.Tot seguit a Banyoles, preneu la GI-524 direcció Mieres. A 3 km, hi ha una desviació a mà dreta cap a les Estunes. Deixeu el cotxe a l’aparcament; hi ha dues rutes pel bosc senyalitzades. També es pot deixar el cotxe a Banyoles, vora l’Estany, i anar a peu fins a les Estunes…
